dilluns, 17 d’abril del 2017

10. MITJANS DE PAGAMENTS EN EL COMERÇ INTERNACIONAL.


Els terminis i els mitjans de pagament en què s'acorda el pagament d'una exportació influeixen també en el preu.

El preu serà més gran com més gran sigui el termini de pagament, com a conseqüència del cost financer que suposa l'ajornament en el pagament.

A l'hora de fer una oferta caldrà calcular el cost per incloure-ho en el preu.

També cal tenir en compte que a mesura que el termini de pagament sigui més gran, els riscos per variacions en el tipus de canvi de les monedes augmenten.



 Hi ha diversos mitjans de cobrament i pagament de les operacions internacionals.
 
Cada un d'ells implica diversos nivells de risc d'impagament per a l'exportador.
 
 El mitjà de pagament més segur sense considerar el pagament anticipat, és el Crèdit Documentari Irrevocable i Confirmat.


Poden visitar la página web del Banc Sabadell (www.sabadell.es) on ens explica detalladament tots els mitjans de pagament existents fins aquest moment:

-Serveis d'exportació: xecs, transferències i cobraments electrònics, remeses d'exportació i crèdic documentari d'exportació.

-Serveis d'importació: emissió de xecs i transferències, remeses d'importació i obertura de crèdits documentaris d'importació.

9. PROGRAMA D’AFILIACIÓ D’ INCOTERMS

COM DONAR-SE D’ALTA EN LA PLATAFORMA D’AFILIACIÓ?

Es tracta d’un programa on s’afilia la persona física o jurídica que utilitza actualment els Incoterms 2010, i paga una cuota mensual o anual.

En esta plataforma segons l’operació que propose l’afiliat, els membres de la Plataforma, recomanen i aconsellen utilitzar un tipus d’Incoterm o altre per a que tinga el menor risc, la major seguretat i el mínim cost possible en dita operació de compravenda internacional.
 
Treballar amb les Plataformes d'afiliació: una professió molt rendible?
En un entorn actual com la crisi econòmica, moltes empreses van a les plataformes d'afiliació per aconseguir més vendes, sacrificant un percentatge de comissió, o augmentar la seva base de dades de clients potencials mitjançant la captació de registres, el que genera a tot el que vulgui començar a explotar el món de les plataformes d'afiliació una ampla varietat de possibilitats.

Per acabar, comentar que desde Plataformasdeafiliacion.com estem constantment provant noves formes de rendibilitzar els sites, així que esperem siguem un lloc de referència per a tot el que vulgui aprendre a deixar de fer servir l'afiliació com un hobby i començar a treballar en aquest professió utilitzant les principals plataformes d'afiliació que operen a Espanya.







8. COM SELECCIONAR EN CADA OPERACIÓ EL MILLOR INCOTERM?


Podríem utilitzar una taula per evitar inseguritats al elegir o decidir el millor Incoterm per a cada operació de compravenda internacional.
                       TAULA D' INCOTERMS
Tindríem que plantejar i respondre les següents preguntes en aquest apartat.
a)    Esta operació que estàs pensant és una exportació, una expedició o una venda nacional?
     ·         Exportació= és una venda a altre país on hi ha un despatx de duanes.
·         Expedició= és una venda a altre país on hi ha lliure circulació de mercaderies i no hi hà despatx de duanes.
·         Venda Nacional= és una venda nacional (dintre del propi país).
Podem tindre varios casos:
-Elegirem de les tres opcions, les que anem a aplicar, i les altres dos les esborrarem.
-En la taula hi han caselles amb tres colors: roig, groc i verd.
1ª opció: -Elegirem la columna on no estiguen esborrades i siguen de color verd, ja que será la millor opció/elecció.
2ª opció: -En alguns casos poden hi haure caselles grogues i verdes, i la opció/elecció pot ser posible, però no la millor.
3ª opció: -En alguns casos poden hi haure caselles rojes i verdes, i esta opció no será la recomanable, però sí posible.
En esta 3ª opció, tindrem que consultar en el manual i vore en esta posició exacta quins riscos tenen els Incoterms, per vore com solucionarem el problema, donant-nos seguretat en l’elecció de l'Incoterm adeqüat.

7. QUÈ REGULEN ELS INCOTERMS 2010?

Regulen 4 variables:
1.    Les despeses (on es plantegen varies preguntes?
-Quí asumix el cost?
-Quí pagarà el certificat d’origen?
-Quí pagarà el  NOLI?
-Quí pagarà el segur de transport marítim?
-Quí pagarà les duanes d’importació?
-Quí pagarà els arancels?
2.    Riscos.
           -Quí assumeix el risc segons el Incoterm elegit? El comprador o el venedor?
            - Si falten documents en la duana, quí assumix el cost que ocasiona?
            - Qui assumix el risc si s’afona el vaixell?
- A partir de quin punt en la cadena de suministre s’ asumirá el risc segons el Incoterm pactat?
Venedor------------à---------------Comprador
En el punt à quí assumix el risc?
3.    Les responsabilitats/obligacions.
-Quí assumeix les responsabilitats/obligacions, el comprador o el venedor?
-Té obligació el venedor de fer el despatx de duanes?
-Té obligació el venedor de posar el embalatge suficient a la mercaderia? SÍ.
-Té obligació el venedor de facilitar al comprador tots els documents que li facen falta per fer el despatx en la duana? SÍ.
- Té obligació el comprador de quan li entreguen la mercaderia en el port de destí de fer les operacions en el despatx de duanes? SÍ.
4.    El punt d’entrega
Hi ha que concretar bé els tipus d’Incoterms que anem a utilizar, per saber el punt d’entrega que assumeix el comprador i el venedor.
Hi ha que tindre varies coses en compte respecte al PUNT D’ENTREGA.
a)    El punt d’entrega es diferent al punt de transmissió de la propietat de la mercaderia. POT COINCIDIR O NO COINCIDIR.
El punt de transmissió de la propietat de la mercaderia, el regula el CONTRACTE DE COMPRAVENDA, i no els INCOTERMS.
b)    El punt d’entrega és igual al punt de transmissió del risc. SEMPRE COINCIDEIX.
c)    El punt d’entrega és igual al punt de transmissió del cost, però NO SEMPRE TÉ QUE COINCIDIR.


6. QUÉ INCLOUEN ELS CONTRACTES DE COMPRAVENDA?

Les eines que inclouen els contractes de compravenda internacional són les següents:

- Feines a desenvolupar.
- Despatx duanal.
- Riscos.
- Transports.
- Correcte ús de certessa legal i confiança en la compravenda.

Al contrat de compravenda internacional com a la factura comercial, l'exportador haurà de reflexar les condicions de l'enviament de la mercaderia: si s'encarrega o no del transport, l'assegurança, etc; o bé si la gestió d'aquests i el seu pagament són a càrrec i sota la responsabilitat de l'importador.

Lògicament, el preu variarà segons es reparteixin les obligacions i les despeses de lliurament entre l'exportador i l'importador.

Els conflictes d'interpretació relatius a la responsabilitat de cadascuna de les operacions relacionades amb el lliurament de la mercaderia es poden evitar cotitzant els preus amb el corresponent "Incoterm".

Així doncs, el preu d'exportació serà diferent en funció del Incoterm utilitzat en cada operación del comerç international.

5. ESTRUCTURA INCOTERMS 2010

S'agrupen en cuatre categories: C, D, E, F.

GRUP C: CFR, CIF, CPT, CIP

GRUP D: DAP, DAT, DDP

GRUP E: EXW
  
GRUP F: FCA, FSA, FOB
Tant DAT com DAP, substitueixen a DAF, DES, DEQ i DDV, que estàven abans de regular els Incoterms 2010.
El DAT (està descarregada del vehicle d’arrivada ), i el DAP ( està preparada per a ser descarregada). 
Les sigles E: significa que és l’únic terme pel que el venedor posa les mercaderies o productes a dispossició del comprador en el local del venedor.
Les sigles F: el venedor s’encarrega d’entregar la mercaderia a un mitjà de transport elegit pel comprador.
Les sigles C: el venedor contrata el transport sense asumir els riscos de pèrdues de la mercaderia o despeses adicionals després de la càrrega o despatx.
Les sigles D: el venedor soporta totes les despeses i riscos necessaris per a portar la mercaderia al país de destí.

4.ESQUEMA BÀSIC DELS INCOTERMS 2010


1. Es representen a través d’unes sigles.

2. Els diferenciarem en dos tipus:

a) Els polivalents: Servixen per a qualsevol mitjà de transport:
-marítim,
-fluvial,
-terrestre i
-aeri.
b) Els marítims/fluvials són: FAS, FOB, CFR i CIF.

     FAS= Free Alongside Ship-> Lliure al costat del vaixell (port de càrrega convingut).

El venedor possa la mercaderia en el moll pactat del port de càrrega convingut., és a dir,al costat del vaixell.

S'utilitza en mercaderies de càrrega a granel o de càrrega voluminosa perquè es dipositen en terminals del port especialitzades, que están situades al moll.


El venedor és el responsable de les gestions i costos de la duana de exportació.

FOB= Free on board-> Lliure a bord (port de càrrega convingut).
 

El venedor entrega la mercaderia sobre el vaixell.

El comprador es fa càrrec de designar i reservar el transport principal (vaixell).

És un dels Incoterms més utilitzats en el comerç internacional.

S'utilitza exclusivament per a transport en vaixell, ja sigui marítim o fluvial.

CFR= Cost and freight-> Cost i noli (port de destí convingut).

El venedor es fa càrrec de tots els costos, inclosos el transport principal, fins que la mercaderia arrive al port de destí.
El risc es transfereix al comprador en el moment que la mercaderia es troba carregada en el vaixell, al país d'origen.

S'ha d'utilitzar per a càrrega general, que no es transporta en contenidors; tampoc és apropiat per als granels.

Només s'utilitza per a transport en vaixell, ja sigui marítim o fluvial.

CIF= Cost, insurance and freigh->
CIF = COST, SEGUR I NOLI (PORT DE DESTINACIÓ CONVINGUT)

El venedor es fa càrrec de tots els costos, inclosos el transport principal i l'assegurança, fins que la mercaderia arribi al port de destinació.
Tot i que el segur ho ha contractat el venedor, el beneficiari de l'assegurança és el comprador.
El risc es transfereix al comprador en el moment que la mercaderia es troba carregada en el vaixell, al país d'origen.
Aquest Incoterm és un dels més usats en el comerç internacional perquè les condicions d'un preu CIF són les que marquen el valor en duana d'un producte que s'importa.
S'ha d'utilitzar per a càrrega general o convencional.
Aquest incoterm CIF és exclusiu del medi marítim.

3. Destacar que les formes de pagament dependràn del INCOTERM utilitzat.

L’ INCOTERM no farà referència ni al preu a pagar ni a les conseqüències per incompliment del contracte de compravenda.

3.QUÉ SIGNIFIQUEN LES SIGLES INCOTERMS?

IN= INTERNACIONAL
CO= COMERÇ
TERMS= TERMINIS
Per tant, els INCOTERMS, són termes de comerç internacional, i per tant, servixen per a tot el món. Són ferramentes per a negociar tant el comprador com el venedor en els contractes de compravenda d’una operació internacional.
Perquè  es crearen en 1936?
Perquè sense INCOTERMS no se sabia on es tenia que deixar la mercaderia ni quí la pagaria i hi havien moltes discussions entre les parts afectades.
ELS INCOTERMS defineixen molt bé les responsabilitats del comprador i del venedor per a tots els països del món.
ELS INCOTERMS regulen el transport i el risc de les operacions, incluits en els contractes de compravenda.
També formen part de la documentació i regulen les assegurances, les duanes,i les formes de pagament, d'uns Incoterms u altres.
Són una llei els INCOTERMS?
No.
No són una llei, però si tenen força jurídica perquè el comprador i el venedor de mutu acord inclòuen els INCOTERMS en un contracte de compravenda.
En el cas de tindre que acudir a un jutjat per problemes en el contracte de compravenda al no aplicar bé els INCOTERMS, el jutge el que farà serà aplicar la normativa dels INCOTERMS del 2010 del CCI per a sol.lucionar els problemas presentats.

2. FIGURES DEL COMERÇ INTERNACIONAL

1-    Transportista
2-    Transitari: (És el gestor del transport, el que fa els tràmits administratius)
3-    Armador: (És el propietari del vaixell, normalment una companyia financera que compra un vaixell i l’alquila a companyies navieres).
4-    Companyies navieres
5-    Consignatari (És el representant de una naviera en un port. La seua funció és vore tot el que necessita el vaixell en cada port i repartir les càrregues que li donen i buscar també càrregues de les companyies navieres).
6-    Broker marítim (És qui contrata un vaixell sencer a nivell internacional).
7-    Estibador (És el que fa totes les manipulacions d’agafar els contenedors i portar-los al vaixell en el port, i agafa la mercaderia o producte i la posa tota junta en un sol contenedor).
8-    Consolidador (És el que agafa els contenidors de grupatge i els contenidors complets i els consolida).
9-    Agent IATA ( És un transitari especialitzat en transport aeri i cumplimenta la documentació per a este transport aeri).
10- Agent de duanes (És la persona física o jurídica, casi sempre física que gestiona la documentació, és un gerent DUA)
11- Inspector de duanes (És el cap de duanes, és un funcionari públic de l’Administració d’Hisenda)
12- Operador logístic (S’encarrega de distribuir la mercaderia o producte, i fer la ruta logística).
És important, no treballar només en un únic transitari, sino treballar en 2 o 3 transitaris per a conèixer varios preus dels diferents transitaris i poder elegir el més barat, el que faça la ruta més económica i més curta, amb la finalitat de reduïr costos en les operacions de la nostra empresa.
Són sigles de la CCI (Càmara de Comerç Internacional ) per a tot el món.
Naixen en 1936, i van canviant, evolucionant i revisant-les en diferents anys.
Foren revisades en varies dates:
1936-1980-1990-2000-2010. Actualment estàn en vigor desde el 1-1-2011 el Incoterms últims revissats el 2010.

dimecres, 12 d’abril del 2017

1.TIPUS DE TRANSPORT

Els que sí conten són:

1. El transport marítim i/o fluvial.
2. El transport terrestre, per carretera.
3. El transport terrestre, per tren.
4. El transport aeri.
5. El transport combinat.
6. El transport Multimodal.
7. El transport Intermodal.




CC0 Public Domain / pixabay

1.El transport marítim i/o fluvial.

TRANSPORT MARÍTIM
Pot traslladar persones (passatgers) o coses (càrregues sòlides, líquides o gasoses) per mar des d’un punt geogràfic a altre a bord d’un vaixell.


Jawaharlal Nehru Trust Port / Wikimedia Commons

El transport marítim, en l'àmbit mundial, és la manera més utilitzada per al comerç Internacional.

És el que suporta major moviment de mercaderies, tant en contenidor, com a granel sec o líquid.
  
Tenint en compte que el planeta Terra està cobert per aigua en les seves dues terceres parts, l'home ha buscat la manera de viatjar sobre ella. Així l'aigua ha unit diverses parts del globus terraqüi perquè els vaixells naveguen per elles.
El transport de persones per via marítima ha perdut molta de la seva importància a causa del desenvolupament de l'aviació comercial.
Subsisteix de manera significativa només en dos àmbits: les travessies curtes (petites distàncies entre illes o dues ribes d'un riu) i els creuers turístics.
El transport marítim és per la seva pròpia naturalesa  internacional, encara que existeix el cabotatge al llarg de les costes d'un país.
TRANSPORT FLUVIAL
Consisteix en el trasllat de productes o passatgers d'uns llocs a uns altres a través de rius amb una profunditat adequada.
 
El transport fluvial és una important via de comerç interior, pel que, en rius amb les infraestructures suficients són molt importants.

Va aparèixer en el Neolític una de les etapes de la prehistòria, i ja, en aquella època, s'utilitzava per a l'intercanvi de productes (per al seu transport).


En l'actualitat segueix sent una important via comercial com per exemple en els rius Mississipí i l'Amazones.

Tot i que fa unes dècades el transport fluvial va passar per un cert declivi, en l'actualitat s'està intentant habilitar antics rius que van ser importants en la seva época per fer-los navegables.

Hi ha diversos tipus de vaixells depenent del producte que portin o si es dediquen o no al transport de passatgers.
2.El transport terrestre, per carretera.
El transport per carretera és el mitjà més utilitzat en tota la Unió Europea.

Antigament, van ser els Inques, qui van explotar este métode de transport ja que posseïen un eficient sistema de camins connectats per tot el seu imperi.

La seva tecnologia més puntera era el llom de les seves flames, on carregaven les mercaderies per comerciar.

No va ser fins al segle XX, quan el transport per carretera va canviar radicalment.

Amb l'arribada de la revolució industrial, la necessitat de transportar per carretera va créixer.

Van millorar les infraestructures, i la tecnologia.

Es va donar un gran impuls a la creació de vehicles autopropulsats, i en general les empreses es van beneficiar notablement d'aquest gran avanç.
Avui en dia disposem de sofisticades vies que comuniquen per carretera a una gran quantitat de països i vehicles amb complexes tecnologies, que augmenten l'eficiència d'aquest mètode de transport.
A nivell nacional (Espanya) el transport per carretera és el sistema "hegemònic" per excel·lència ja que gran part del comerç es realitza amb països del continent europeu.
 
El transport marítim ocupa el segon lloc mentre que el ferroviari s'estableix com el tercer mitjà de transport segons la quantitat de mercaderies transportades.
 
Europa és un dels continents amb la xarxa viària més desenvolupada seguida d'Amèrica del Nord. En Àsia trobem nuclis amb xarxes ferroviàries impressionants com el cas del Japó (Xina d'aquí a uns anys), etc.
Un altre aspecte fonamental del transport per carretera són els vehicles; de diferents mesures, fabricants, combustibles, etc. La manera d'introduir-los, i veure tan sols "quatre pinzellades" ens trobem amb:


a) Camió: Amb quatre o més rodes, ha estat dissenyat per transportar mercaderies, compta amb cabina independent de la resta de carrosseria.
b) Remolc / semiremolc: Vehicle no autopropulsat dissenyat per a ser remolcat per un vehicle de motor.
c)Tren de carretera: format per un camió / vehicle articulat i un remolc.
d) Camió-cisterna o sitja: concebut per al transport de granels sòlids, líquids i gasosos.
Fent referencia al Marc jurídic del transport per carretera, tenim en compte que la  normativa aplicable al transport per carretera inclou:
• La Llei d'Ordenació de Transports Terrestres 16/87 (LOTT)
• Reglament d'Ordenació de Transport Terrestre RD 1211/90 ROTT
• La llei 15/2009 del contracte de transport terrestre de mercaderies.
3. El transport terrestre, per tren.

Un tren de mercaderies o tren de càrrega és una composició composta d'una locomotora de gran potència i una sèrie de vagons preparats per al transport de càrrega; és habitual veure aquests trens amb dues locomotores, ja que necessiten molta potència per moure les tones de la seva càrrega, i en els recorreguts amb més pendent poden necessitar fins i tot més locomotores.

Aquests trens utilitzen altres estacions, que solen situar-se en els polígons industrials propers a les ciutats, on estan més propers a les empreses a les que donen servei i no interfereixen amb el tràfic de passatgers.

El ferrocarril forma part d'una àmplia gamma de transport terrestre a tot el món, ja sigui marítim i aeri que, en conjunt, permet i realitza el transport de persones i mercaderies del lloc on es troben al lloc on volen anar o on són necessàries .


En l'actualitat s'empra una conjunció de mitjans (marítims, carreteres, ferroviaris, etc.) actuant coordinadament amb aquesta finalitat.

Si punxeu en este enllaç podeu vore la foto d'un tren de mercaderies:
 
4. El transport aeri.
És el servei de traslladar d'un lloc a un altre, passatgers o carregament, mitjançant la utilització d'aeronaus, amb fins lucratius. Si aquest transport té fins militars, aquest s'inclou en les activitats de logística.
Aquesta manera de transport, en principi, es va pensar i es va desenvolupar únicament per a passatgers; però, gràcies a l'ús de contenidors aeris i al disseny de nous avions destinats a càrrega, el volum de mercaderies transportat per aquest mitjà s'incrementa any rere any.

Els avanços de la navegació aèria, de les telecomunicacions i de les facilitats electròniques han permès que l'aviació hagi progressat de forma sorprenent.
El transport aeri és la modalitat de transport més regulada en el globus terrestre. Arran de la II Guerra Mundial, la majoria dels països del món van subscriure el Conveni de Chicago el 1944 on es van asseure les bases de les regulacions del transport aeri.
El desenvolupament en el medi aeri, gaudeix de l'avantatge de la continuïtat d'aquest, que s'estén sobre terra i mar, però està limitat per la necessitat de costoses infraestructures i un major cost econòmic que la resta dels mitjans de transport.
El transport de càrrega per avió està creixent considerablement en aquests últims anys, tot i que lògicament és més car que per vaixell, resulta molt més ràpid i gràcies a l'ús d'avions amb motors cada vegada més eficients en el consum de combustible, resulta cada vegada més rendible .
Fins i tot les grans càrregues com a peces d'avions o coets es poden moure amb grans avions i molt ràpidament.
 Ø  Si punxeu en este enllaç podeu vore un vídeo d’un avió de mercaderies.
5.El transport combinat.
És aquell en què es produeix una superposició física dels mitjans de transport i de contractes.

Els casos més freqüents són els dels següents casos:
 ·      Ferroutage: Camió sobre vagó ferroviari. Es transfereixen unitats de càrrega o vehicles de transport per carretera o plataformes ferroviàries.
·      Transroulage: Camió sobre vaixell. Un camió que viatgi transportat a bord d'un vaixell ro-ro (roll-on / roll-off). Es transfereixen vehicles de transport per carretera o ferroviaris a vaixells, per al transport d'aquests amb les seves unitats de càrrega per via marítima.
 ·      Sistema UFR: Es transporta un semiremolc a l'interior d'un vagó de tren. Per no excedir els gàlibs, els semiremolcs han de tenir una alçada menor a l'habitual.
 El transport combinat pot ser:
-Acompanyat, es tracta del transport d'un camió complet acompanyat pel conductor mitjançant un altre mitjà de transport, com el tren o un vaixell ro-ro.
 -No acompanyat, el conductor no acompanya al transport del camió.
És el servei de transport multimodal que permet el transport de mercaderies utilitzant diversos modes de transport, sota un Document de Transport Combinat origen - destí, amb un règim fraccionat de responsabilitat, ja que a cada mode de transport se li aplica les normes que la regulin .
El factor significatiu d'aquest transport és la interacció que es produeix entre diferents mitjans de la cadena de transport principal • Hi ha un únic contracte amb el carregador, encara que el trajecte es realitze per un o diversos portadors en diferents modes de transport. Mitjançant aquest contracte s'aplica un règim fraccionat de responsabilitat, de manera que cada mode de transport li corresponguin les normes específiques que ho regulen.

6.Transport Multimodal
El terme Transport Multimodal va ser "inventat" durant la Convenció de UNCTAD de 1980 i es refereix als contractes de transport amb l'ús de més d'una manera de transport.

7.El transport Intermodal.
En el transport de mercaderies, el transport Intermodal és l'articulació entre diferents modes de transport utilitzant una única mesura de càrrega (generalment contenidors), per tal de realitzar més ràpida i eficaçment les operacions de transbord de materials i mercaderies.

Les subdivisions del transport terrestre (camió i ferrocarril) i les subdivisions del transport per aigua (transport marítim i transport en vies navegables interiors), es consideren com maneres diferents.

Per al transport intermodal és necessari més d'un tipus de vehicle per transportar la mercaderia des del seu lloc d'origen fins a la destinació final, per la qual cosa constitueix un tipus de transport multimodal.
 La definició de la Conferència de Ministres de Transport d'Europa, diu que Transport Intermodal és quan es fa el transport per camió sobre la distància més curta possible, fent la llarga distància per ferrocarril o per aigua. En aquesta definició la referència a distància més llarga / curta, confon. El terme "Transport Intermodal" s'aplica tant a càrregues unitaritzades com a càrregues no unitaritzades, encara que en la pràctica en el Transport Intermodal domina l'ús de contenidors (marítims o domèstics).